Què aporta la Vil·la Romana del Pont del Treball a la Història de Barcelona?
Properament publicarem informació amb les noves dates en què programarem l’itinerari.
Inter Vineas et Alnos (Entre Vinyes i Verns) és un itinerari guiat que sorgeix per fer una difusió i dues reivindicacions:
Primer, per a donar a conèixer la Vil·la Romana del Pont del Treball Digne, la vil·la romana més gran i important excavada fins a dia d’avui al Pla de Barcelona. Gràcies a l’excavació sistemàtica d’aquest jaciment, s’estan podent fer molts avenços en el coneixement del passat del Pla de Barcelona durant l’Antiguitat.
Segon, per a reivindicar la museització local de les restes materials tant de la vil·la, com de la resta de jaciments arqueològics excavats durant la construcció de les infraestructures ferroviàries; en estudi per part d’historiadors i arqueòlegs en la mesura en què els arriba el finançament necessari.
I en tercer lloc, per a reivindicar una major sensibilitat social i política envers el patrimoni quan aquest entra en conflicte amb el desenvolupament de les societats. La diversitat de solucions que altres països europeus apliquen en casos similars són un clar exemple a seguir, ja que el nostre patrimoni històric i arqueològic és part del que som com a societat, ha de ser tractat amb respecte i dignitat i ha de donar un servei útil a la societat, en tant que espais d’interès local i nacional.
Per tant, l’itinerari Inter Vineas et Alnos intenta donar resposta a moltes de les preguntes més òbvies i freqüents que tothom es fa quan sent a parlar de la vil·la romana del Pont del Treball, coneguda popularment com la de La Sagrera:
Què era la vil·la romana del Pont del Treball?
Per què hi va haver debat social l’any 2011 amb les obres de construcció de l’estació ferroviària de La Sagrera?
Què eren les vil·les romanes?
On estava situada exactament la vil·la del Pont del Treball?
Per què van desaparèixer les restes dels seus murs i paviments? On són els objectes i els elements que van extreure els arqueòlegs?
Què hi havia abans de la vil·la? Quan es va fundar?
Què s’hi feia? Com era?
Com era el paisatge que rodejava la vil·la en aquella època?
Què se’n sap dels seus habitants?
Quins altres casos similars a la vil·la hi han hagut? Quines solucions s’han trobat a altres països?
Per què va deixar de ser una vil·la romana?
… i moltes més que se’ns podrien ocórrer. D’aquesta manera, l’itinerari acaba partint d’una pregunta que intenta resumir tots els dubtes, i que és la que vertebra la visita al llarg del recorregut: Què aporta la vil·la romana del Pont del Treball a la Història de Barcelona?
L’itinerari discorre pel barri de Sant Martí de Provençals, vorejant el solar dins del recinte ferroviari on s’excavà la vil·la, i té una durada aproximada de 2 hores.
Per a més informació, les nostres dades de contacte són aquí.
Imatges sobre la Vil·la Romana del Pont del Treball:
Fotografia d’ADIF. Vista àeria del jaciment entre 2012 i 2014.
Il·lustració de Sergi Segura, imatge del Servei d’Arqueologia de Barcelona. La Vil·la Romana del Pont del Treball cap al segle V dC.
Fotografia extreta de Viquipèdia. Vista del jaciment l’any 2011.
Fotografia de Daniel Alcubierre. Vista de la zona termal privada de la vil·la.
Fotografia del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Inscripció funerària del segle I dC.
Fotografia de Sílvia Llobet. Tasques de neteja del mosaic de tessel·les del segle V dC.
Caps escultòrics de divinitats, el d’escala natural atribuït al déu Bacus/Dionís, i el d’uns 13 cm. d’alçada atribuït a Silè, un sàtir del seguici de Bacus.
Fotografia de l’Equip Directiu de les Excavacions. Vista dels pous de maniobra de les premses de vi.
Imatge de Daniel Alcubierre. Reconstrucció digital del “torcularium”, l’edfici per al premsat de raïm, en ús a la vil·la romana del Pont del Treball entre els segles II i V dC.
Fotografies d’Arantxa Morán (superior) i Sílvia Llobet (inferior)
El dissabte dia 9 d’octubre tingué lloc la Jornada de Conferències Vineae et Alni 2021.
Les i els professionals vinculades a l’excavació de la vil·la i la conservació o restauració dels objectes exhumats explicaren diversos aspectes de la vil·la, com ara la seva evolució històrica i arqueològica o les feines de conservació i restauració que s’han dut a terme.
A més, amb aquestes jornades busquem difondre el patrimoni històric, arqueològic i artístic de la vil·la, així com reconèixer el valor de la feina de totes les professionals implicades en les excavacions, la investigació i les feines posteriors de conservació i restauració.
El programa fou el següent:
09:00 Obertura de portes al públic.
09:30: Benvinguda a càrrec del CESMP, promotors de la Vineae et Alni.
09:40: Evolució històrica de la vil·la del Pont del Treball Digne. segle I aC – segle VI.
A càrrec de Jordi Ardiaca i Daniel Alcubierre, directors de les excavacions.
10:30h Traient a la llum la vil·la: Recerca i difusió d’un jaciment arqueològic.
A càrrec d’Antoni Rigo i Pere Lluís Artigues, directors de les excavacions.
11:15h Torn de preguntes del primer bloc.
11:30h Pausa
12:00h Conservació i restauració in situ i al laboratori dels conjunts de pintura mural.
A càrrec d’Àlvar Mailan, restaurador.
12:30h Conservació i restauració dels paviments i mosaic polícrom i dels béns mobles exhumats.
A càrrec de Sílvia Llobet, restauradora.
13:00h Torn de preguntes del segon bloc.
13:15h Cloenda i agraïments.
Fotografia d’Arantxa Morán.
Fotografia de Sílvia Llobet. Tasques de neteja del mosaic de tessel·les del segle V dC.
Fotografia d’Àlvar Mailan. Fragments de pintures murals figuratives dels segles II i III dC.
Fotografia d’ADIF. Vista àeria del jaciment entre 2012 i 2014.
Imatge de Daniel Alcubierre. Reconstrucció digital de la residència de la vil·la romana del Pont del Treball al segle V dC.
Fotografia de daniel Alcubierre. Objectes personals d’època romana imperial trobats a les excavacions.
Auditori de Sant Martí.
Auditori de Sant Martí.
Fotografia de Daniel Alcubierre. Cap escultòric a escala natural atribuïda al déu Bacus/Dionís.
Fotografia de Miquel Coll. Cap escultòric de 14 cm. d’alçada atribuïda a Silè, un dels déus menors del seguici de Bacus/Dionís.
Fotografia del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Inscripció funerària del segle I dC.
Fotografia de Jordi Ardiaca. Vista dels pous de maniobra de les premses de vi.
El 7 de Juliol del 2011, a les obres d’ampliació de la gran estació ferroviària de La Sagrera, començaren a aparèixer les restes arqueològiques d’una vil·la romana. Més tard, el 2 de setembre d’aquell any, la notícia de la descoberta arqueològica saltà als mitjans de comunicació, però acompanyada d’un debat ciutadà: A causa de la continuació de les obres de l’estació ferroviària, el mal estat de conservació del jaciment i l’interès científic per a excavar-lo totalment; les restes de murs i paviments excavats havien de desaparèixer, tot i que ja es prefigurava com una gran vil·la romana.
No era la única cosa que es descobriria a les obres de la gran trinxera que s’obria al mig de Barcelona, per on hi passen els trens. També es va excavar un hipogeu amb més de 200 esquelets i dos poblats neolítics, les sitges d’un parell d’assentaments rurals ibèrics, la zona productiva d’una altra vil·la romana, una necròpolis romana, les restes de la masia Can Iglesias, diverses fosses comunes de l’època de la Guerra dels Segadors; restes tant del Rec Comtal com del Camí Fondal de Sant Martí, restes de la fàbrica de Can Portabella, i més coses. A més a més, a les capes més profundes de l’excavació de la Vil·la Romana del Pont del Treball es trobaren les restes d’un altre assentament rural ibèric, mentre que a dins i al voltant de la Torre del Fang es documentaren les diferents fases constructives de la masia des de l’Edat Mitjana.
Fotografia d’Estíbaliz Monguiló. Fossa d’inhumació col·lectiva de mitjans del segle XVII, possiblement vinculada a una epidèmia durant la Guerra dels Segadors.
Fotografia de Paz Balaguer, Alba Tenza i Paola García. Feines d’excavació dels ossos de l’hipogeu funerari neolític de la Sagrera,
Fotografia de Sergio Arroyo. Rases per al cultiu de la vinya excavades a la zona de Sant Andreu, possiblement vinculades a una altra vil·la romana de la què es va poder excavar l’àrea productiva.
Fotografia de Francesc Antequera. Sitja ibèrica amb una cornamenta de cèrvol.
Fotografia d’Imma Mesas. Fonaments de la Masia Can Iglesias.
Imatge d’ADIF. Vista aèria de les excavacions de la Vil·la Romana del Pont del Treball entre 2012 i 2014.
Tot i que les excavacions de 2011 permeteren descobrir una part de la Vil·la Romana del Pont del Treball, entre 2012 i 2014 aquesta es revelaria com la vil·la més important excavada mai a Barcelona fins a dia d’avui: hi aparegueren restes de pintures, un mosaic de tessel·les, caps escultòrics, una inscripció epigràfica, fins a 25 enterraments infantils, objectes personals com ara joguines o eines, i restes tant del conjunt termal privat de la vil·la com d’una gran àrea productiva que allotjava fins a 6 premses de vi simultànies. Tot, en una àrea excavada de prop de 10.000 m², encara que es calcula que la vil·la era el doble de gran, igualant en extensió la superfície intramurs de la pròpia Barcino.
Malgrat això, l’aturada de les obres de La Sagrera durant 4 anys; la descoberta de grans sobrecostos econòmics, que provocaren la intervenció de la Justícia; el ritme lent amb el què arriba la financiació per a continuar i acabar les investigacions posteriors a l’excavació, i la manca d’un futur projecte de museització tant de la vil·la, com de la resta de jaciments trobats a les obres haurien de fer reflexionar a tota la societat sobre el valor que donem al nostre patrimoni arqueològic.
En canvi, l’interès d’arqueòlegs i arqueòlogues en excavar la vil·la en extensió i fins a esgotar-ne el jaciment, a causa de la situació de conflicte amb les obres de l’estació ferroviària; proporcionà tota la informació que el jaciment podia oferir: des de la primera granja ibèrica fins a la reutilització de les estances de la vil·la romana durant l’època visigòtica i encara inclús segles més tard, quan ja estava en runes; passant per les diferents reformes amb les quals s’engrandí i embellí la vil·la. I, tot i que al 2011 alguns activistes intentaren aturar el desmantellament de les restes i els murs de la vil·la després de l’excavació, des de llavors sempre va quedar en l’aire la idea de retornar la vil·la als barris, idea que passats més de 10 anys encara no s’ha concretat.
Fotografia extreta de Viquipèdia. Vista del jaciment l’any 2011.
Fotografia d’ADIF. Vista àeria del jaciment entre 2012 i 2014.
Fotografia de Daniel Alcubierre. Vista de la zona termal privada de la vil·la.
Fotografia de Sílvia Llobet. Tasques de neteja del mosaic de tessel·les del segle V dC.
Fotografia de Daniel Alcubierre. Cap escultòric a escala natural atribuïda al déu Bacus/Dionís.
Fotografia de Miquel Coll. Cap escultòric de 14 cm. d’alçada atribuïda a Silè, un dels déus menors del seguici de Bacus/Dionís.
Fotografia del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Inscripció funerària del segle I dC.
Fotografia d’Àlvar Mailan. Fragments de pintures parietals figuratives dels segles II-III dC.
Fotografia de Jordi Ardiaca. Vista dels pous de maniobra de les premses de vi.
Fotografia de daniel Alcubierre. Objectes personals d’època romana imperial trobats a les excavacions.
Fotografia de Sílvia Llobet. Feines de neteja al laboratori del mosaic de tessel·les.
En aquest sentit, tant els directors de l’excavació de la vil·la com el Servei d’Arqueologia de Barcelona han col·laborat sempre en aquest sentit, promovent una exposició itinerant sobre la vil·la, i col·laborant amb xerrades i conferències arreu on se’ls ha proposat. Tanmateix, queda per reivindicar la futura museïtzació local dels objectes i elements extrets durant les excavacions, els quals segueixen en estudi. Per aquestes raons el 2021, passats 10 anys de la descoberta arqueològica de la vil·la, el Centre d’Estudis de Sant Martí de Provençals (CESMP) va donar inici al projecte Vineae et Alni (Vinyes i Verns), amb tres intencions:
Reivindicar el patrimoni de la Vil·la Romana del Pont del Treball i la museïtzació local dels elements i objectes recuperats durant les excavacions.
Difondre la història i el patrimoni arqueològic de la vil·la i del Pla de Barcelona.
Reconèixer el valor de la feina dels i les professionals de l’Arqueologia, l’Història, la Conservació i la Restauració del Patrimoni.
La Vineae et Alni pren així la forma d’un Cicle d’Activitats, que esperem que es pugui anar repetint anualment, de diferents tipus:
Jornades de Recreació Històrica, les quals ja van començar al Juny de l’any 2021.
Itineraris, amb el titulat Inter Vineas et Alnos (Entre vinyes i verns) com a activitat principal, que permetrà explicar la vil·la en profunditat.
Jornades de conferències, per a reconèixer la feina dels i les professionals de l’Arqueologia i la Restauració i es puguin conèixer els avenços que van fent.
Visites comentades a altres espais coetanis de la vil·la, per tal de poder contextualitzar l’època i el paisatge que acollien la Vil·la Romana del Pont del Treball.
Un Taller d’Arqueologia, el primer dels quals realitzat els dies 9 i 10 de Juliol de 2022.
Imatge de les Jornades de Recreació Històrica Romana Vineae et Alni celebrades al juny de 2021, realitzades pels Barcino Oriens.
Ajudeu-nos a que la Vineae et Alni sigui un projecte d’èxit per a què es pugui repetir en el futur. La vil·la romana més important excavada mai a Barcelona bé ho mereix.
El cap de setmana dels dies 5 i 6 de juny del 2021, el projecte Vineae et Alni va començar amb unes Jornades de Recreació Històrica Romana, organitzades pel Centre d’Estudis de Sant Martí de Provençals (CESMP) i realitzades pel grup de recreació històrica Barcino Oriens, dins de l’espai de l’Antic Cementiri de l’Església de Sant Martí de Provençals. Més de 380 persones van assistir als diferents passis que es van organitzar per a poder veure en directe als legionaris de la Legio II Traiana Fortis i a les dames romanes de les Ornatrices Barcinonensis.
Moltes de les imatges que vam publicar de les Jornades de Recreació Històrica són a les nostres Xarxes Socials:
