Què és la Vineae et Alni?

El 7 de Juliol del 2011, a les obres d’ampliació de la gran estació ferroviària de La Sagrera, començaren a aparèixer les restes arqueològiques d’una vil·la romana. Més tard, el 2 de setembre d’aquell any, la notícia de la descoberta arqueològica saltà als mitjans de comunicació, però acompanyada d’un debat ciutadà: A causa de la continuació de les obres de l’estació ferroviària, el mal estat de conservació del jaciment i l’interès científic per a excavar-lo totalment; les restes de murs i paviments excavats havien de desaparèixer, tot i que ja es prefigurava com una gran vil·la romana.

No era la única cosa que es descobriria a les obres de la gran trinxera que s’obria al mig de Barcelona, per on hi passen els trens. També es va excavar un hipogeu amb més de 200 esquelets i dos poblats neolítics, les sitges d’un parell d’assentaments rurals ibèrics, la zona productiva d’una altra vil·la romana, una necròpolis romana, les restes de la masia Can Iglesias, diverses fosses comunes de l’època de la Guerra dels Segadors; restes tant del Rec Comtal com del Camí Fondal de Sant Martí, restes de la fàbrica de Can Portabella, i més coses. A més a més, a les capes més profundes de l’excavació de la Vil·la Romana del Pont del Treball es trobaren les restes d’un altre assentament rural ibèric, mentre que a dins i al voltant de la Torre del Fang es documentaren les diferents fases constructives de la masia des de l’Edat Mitjana.

Imatge d’ADIF. Vista aèria de les excavacions de la Vil·la Romana del Pont del Treball entre 2012 i 2014.

Tot i que les excavacions de 2011 permeteren descobrir una part de la Vil·la Romana del Pont del Treball, entre 2012 i 2014 aquesta es revelaria com la vil·la més important excavada mai a Barcelona fins a dia d’avui: hi aparegueren restes de pintures, un mosaic de tessel·les, caps escultòrics, una inscripció epigràfica, fins a 25 enterraments infantils, objectes personals com ara joguines o eines, i restes tant del conjunt termal privat de la vil·la com d’una gran àrea productiva que allotjava fins a 6 premses de vi simultànies. Tot, en una àrea excavada de prop de 10.000 m², encara que es calcula que la vil·la era el doble de gran, igualant en extensió la superfície intramurs de la pròpia Barcino.

Malgrat això, l’aturada de les obres de La Sagrera durant 4 anys; la descoberta de grans sobrecostos econòmics, que provocaren la intervenció de la Justícia; el ritme lent amb el què arriba la financiació per a continuar i acabar les investigacions posteriors a l’excavació, i la manca d’un futur projecte de museització tant de la vil·la, com de la resta de jaciments trobats a les obres haurien de fer reflexionar a tota la societat sobre el valor que donem al nostre patrimoni arqueològic.

En canvi, l’interès d’arqueòlegs i arqueòlogues en excavar la vil·la en extensió i fins a esgotar-ne el jaciment, a causa de la situació de conflicte amb les obres de l’estació ferroviària; proporcionà tota la informació que el jaciment podia oferir: des de la primera granja ibèrica fins a la reutilització de les estances de la vil·la romana durant l’època visigòtica i encara inclús segles més tard, quan ja estava en runes; passant per les diferents reformes amb les quals s’engrandí i embellí la vil·la. I, tot i que al 2011 alguns activistes intentaren aturar el desmantellament de les restes i els murs de la vil·la després de l’excavació, des de llavors sempre va quedar en l’aire la idea de retornar la vil·la als barris, idea que passats més de 10 anys encara no s’ha concretat.

Fotografia de Sílvia Llobet. Feines de neteja al laboratori del mosaic de tessel·les.

En aquest sentit, tant els directors de l’excavació de la vil·la com el Servei d’Arqueologia de Barcelona han col·laborat sempre en aquest sentit, promovent una exposició itinerant sobre la vil·la, i col·laborant amb xerrades i conferències arreu on se’ls ha proposat. Tanmateix, queda per reivindicar la futura museïtzació local dels objectes i elements extrets durant les excavacions, els quals segueixen en estudi. Per aquestes raons el 2021, passats 10 anys de la descoberta arqueològica de la vil·la, el Centre d’Estudis de Sant Martí de Provençals (CESMP) va donar inici al projecte Vineae et Alni (Vinyes i Verns), amb tres intencions:

  • Reivindicar el patrimoni de la Vil·la Romana del Pont del Treball i la museïtzació local dels elements i objectes recuperats durant les excavacions.
  • Difondre la història i el patrimoni arqueològic de la vil·la i del Pla de Barcelona.
  • Reconèixer el valor de la feina dels i les professionals de l’Arqueologia, l’Història, la Conservació i la Restauració del Patrimoni.

La Vineae et Alni pren així la forma d’un Cicle d’Activitats, que esperem que es pugui anar repetint anualment, de diferents tipus:

  • Jornades de Recreació Històrica, les quals ja van començar al Juny de l’any 2021.
  • Itineraris, amb el titulat Inter Vineas et Alnos (Entre vinyes i verns) com a activitat principal, que permetrà explicar la vil·la en profunditat.
  • Jornades de conferències, per a reconèixer la feina dels i les professionals de l’Arqueologia i la Restauració i es puguin conèixer els avenços que van fent.
  • Visites comentades a altres espais coetanis de la vil·la, per tal de poder contextualitzar l’època i el paisatge que acollien la Vil·la Romana del Pont del Treball.
  • Un Taller d’Arqueologia, el primer dels quals realitzat els dies 9 i 10 de Juliol de 2022.
Imatge de les Jornades de Recreació Històrica Romana Vineae et Alni celebrades al juny de 2021, realitzades pels Barcino Oriens.

Ajudeu-nos a que la Vineae et Alni sigui un projecte d’èxit per a què es pugui repetir en el futur. La vil·la romana més important excavada mai a Barcelona bé ho mereix.